dimecres, 22 de desembre del 2010

Crear avui les escoles del demà

Us deixe aquest vídeo, extret de la revista Redes para la Ciencia, on reflexiona sobre l'activitat docent i l'educació actual. Estaria bé saber què penseu. Quins canvis calen? Esteu d'acord amb el que diu? ÀNIMS!!

dimarts, 21 de desembre del 2010

Eliminació del servei de seguretat a l'IES

La Conselleria ha confirmat a l'institut que a partir de gener NO tendrem servei de seguretat pel retall pressupostari per l'any 2011. Hi ha algunes dades que vos volem comunicar:

  • Dels 9 IES amb servei de seguretat que hi havia a Palma en quedaran 4: Antoni Maura, F. Borja Moll, Aurora Picornell i Es Pol·litècnic.
  • Els 3 primers, juntament amb el nostre, són els instituts de l'àrea de Llevant, amb els que compartim un mateix entorn i la seva problemàtica social.
  • Pel que sabem fins ara, a partir de gener el nostre serà l'únic institut de la zona que no tendrà servei de seguretat: compartirem la problemàtica però no els recursos.

Els professors més antics del centre vos poden dir els problemes de seguretat que hi havia al centre abans de que s'implantàs aquest servei. Un servei que ningú desitjava però que va demostrar que era necessari.

La feina educativa de tots els treballadors del centre durant els darrers 10 anys ha aconseguit el bon clima de convivència actual i el baix nivell de conflictivitat que hi ha dins el centre, i entre aquests treballadors també hi compta el vigilant de seguretat, integrant la seva feina amb la dels docents.

El professorat pot fer feina amb la majoria dels alumnes del centre per millorar la resolució de conflictes, però la tasca del servei de seguretat en els casos excepcionals i en tots els problemes que vénen de fora es imrpescindible. Aquest curs ja ha hagut d'intervenir en casos d'agressions a alumnes i intents d'introducció de substàncies estupefaents, sempre en coordinació amb la policia. 

A més, no volem deixar de destacar la feina del nostre guarda, en Tomàs, per la seva entrega i integració amb el centre.

Des del centre s'han enviat cartes explicant tot això i s'han mantingut entrevistes amb la Conselleria, sense cap resultat. Per això hem decidit enviar cartes als diaris.


PER UN ENTORN SEGUR
NO A LA SUPRESSIÓ DEL GUÀRDIA DE VIGILÀNCIA !! 

APIMA IES JSB
20/12/2010

dissabte, 18 de desembre del 2010

Fotos Camí des Correu

Ja tenim les fotos de la sortida al Camí des Correu. 

Només heu de clicar ací

Recordeu que la propera serà al mes de gener i pujarem a la Trapa. 

Gràcies Joan per la feina feta!!

Una abraçada.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Atmosfera

Aquí teniu el ppt de l'atmosfera. El del tema del clima no m'ha donat temps d'acabar-lo. Treballeu aquesta unitat i feu les activitats del final del tema. Si voleu, podeu avançar amb la unitat 9 del llibre de text.

Bona feina!!

dissabte, 11 de desembre del 2010

Bacteris simbionts d'insectes o una prova de la teoria endosimbiòntica

Els pugons són insectes que pertanyen a l'ordre dels Hemípters, ordre on també troben les xinxes i les cigales. De fet, els Hemípters es divideixen en dos subordres: Heteròpters (xinxes) i Homòpters (cigales i pugons). Tots ells tenen en comú que el seu aparell bucal està modificat per poder xuclar. 
Els pugons (que formen part de la sèrie estenorinca) s'alimenten, majoritàriament, del floema de les plantes, això és la saba elaborada. El floema és una substància rica en sucres, però pobra en aminoàcids (elements constituents de les proteïnes), és per això que els pugons necessiten de bacteris simbionts que els els faciliten. 
Un dels casos més estudiats és el del pugó del cedre (Cinara cedri) que té un teixit especialitzat en albergar uns bacteris simbionts intracel·lulars (Bucnera aphidicola i "Candidatus Serratia symbiotica"). Aquests bacteris faciliten al C. cedri els nutrients que li manquen en la seva dieta, mentre que són protegits pel medi extern gràcies al pugó. 
S'ha observat que el genoma d'aquest bacteris perd gens i només es conserven aquells que mantenen les rutes de síntesi d'aminoàcids i altres nutrients. La pèrdua de gens té dues conseqüències: l'extinció d'aquesta espècie de bacteris o l'aparició d'un orgànul cel·lular nou.
El més habitual és l'extinció de l'espècie bacteriana i la substitució d'aquesta per una altra espècie. Tanmateix, algunes espècies de bacteris simbionts han perdut fins i tot els gens que regulen les seves funcions vitals, de manera que ja no podem considerar-les "vida" i es comporten igual que els mitocondris o els cloroplasts de les cèl·lules eucariotes vegetals.
Així doncs, tenim una prova més de la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota per la unió de diferents bacteris, com a mecanisme de supervivència en una atmosfera tòxica per la presència d'oxigen.

divendres, 10 de desembre del 2010

dijous, 9 de desembre del 2010

Volcans

Aquí us deix el ppt sobre els volcans. A més de les diapositives que passàrem a classe hi ha d'altres que us serviran com a material complementari. Bona feina!

divendres, 3 de desembre del 2010

Una nova forma de vida

Els investigadors de la NASA han trobat al llac Mono, Califòrnia un bacteri que és capaç d'introduir l'arsènic (As) en les seves estructures vitals.
L'As és un element tòxic per a la majoria dels organismes. Només alguns bacteris extremòfils l'usen com a font d'energia. Tanmateix, les estructures d'aquests bacteris, com les de les cèl·lules de tots els éssers vius coneguts fins ara, es basen amb: carboni, hidrogen, oxigen, fòsfor i sofre.
El bacteris descoberts (GFAJ-1), que pertanyen al grup dels gammaproteobacteris, no només toleren l'arsènic, sinó que són capaces d'introduir-lo en les seves estructures, substituint el fòsfor, quan la concentració d'aquest darrer baixa molt.
El fòsfor (P) té bàsicament dues funcions: una estructural i altra energètica. Estructural perquè forma l'esquelet del DNA, així com de nombroses molècules com l'acetil-CoA i dels fosfolípids de la membrana plasmàtica. La funció energètica li ve donada per la capacitat d'emmagatzemar energia en els seus enllaços, formant part de l'ATP (moneda energètica de la cèl·lula).
La toxicitat de l'As es deu a la seva semblança química amb el P, de manera que el substitueix en les reaccions metabòliques impedint que s'hi donen de forma correcta. És justament aquesta semblança química el que ha permès que els bacteris descoberts l'hagin substituït pel fòsfor.
No és casual que els CFAJ-1 només s'hi troben al llac Mono. Aquest llac té una composició química molt poc comuna: té una alta salinitat i una alta alcalinitat (és molt bàsic, amb un pH de 10) i, igulament, té uns elevats nivells d'arsènic. Aquesta composició es deu en bona part a l'aïllament que pateix el llac. Ha perdut el contacte amb les seves fonts d'aigua dolça des fa 50 anys. A més és un llac endorreic sense sortida a l'oceà, de manera que els elements residuals del plàcton i els artròpodes que el poblen (l'elevada salinitat imposibilita la vida dels peixos) s'acumula en les seves aigües.
Com afirmen els investigadors, la importància d'aquesta descoberta està en el fet que amplia el concepte de vida que teníem fins ara. Si aquest forma de vida l'hem trobada en el nostre planeta, vés a saber que ens depararà la vida extraterrestre.
El que no ha quedat clar es la relació de tot això amb Tità. Caldrà que restem atents per si hi ha més novetats.

Per anar fent boca!!!

En la pròxima entrada explicació de la gran notícia!
EXISTEIX EN LA TERRA UNA FORMA DE VIDA TOTALMENT DIFERENT A TOTES LES CONEIXÍEM FINS ARA!!
UNA FORMA DE VIDA QUE TÉ EN L'ARSÈNIC L'ELEMENT ESTRUCTURAL I ENERGÈTIC!

dijous, 2 de desembre del 2010

Que hi ha algú?

MÀXIMA ESPECTACIÓ

La NASA ha convocat una roda de premsa amb els següent motiu: "un anunci astrobiològic que serà decessiu en la cerca de vida extraterrestre". Com no podria ser d'altra manera, aquest anunci ha provocat especulacions de tot tipus. Més encara quan la NASA va convocar a diferents astrònoms, biòlegs i astrobiòlegs, tots ells relacionats amb l'estudi dels microorganismes extremòfils (especialment aquells que tenen l'arsènic com a font d'energia) i amb l'estudi de Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Aquí teniu la relació de les persones consultades per la NASA. Tità, a més de ser la lluna més gran de Saturn, té la peculiaritat que no té aigua. Si miren la seva superfície, podrem observar llacs i mars, però formats per metà líquid.

D'acord amb el prestigiós bloc kottke, es tracta del descobriment de vida en Tità, d'arsènic en aquell satèl·lit o d'algun tipus de bactèria que usa l'arsènic com a substitut de l'oxigen en la seva fotosíntesí, "o alguna cosa així". Ja veieu, tot un misteri.

Restarem atents, pot ser sigui la notícia més important de la història de la humanitat, comprovar que no estem sols. L'hora: aquest vespre a les 20h!!

divendres, 19 de novembre del 2010

Fotos excursió a Maristel·la

Ja tenim les fotos de la sortida a Maristel·la. Només cal que cliqueu aquí. Ja estem pensant en la següent, algun suggeriment?

El primer turista!

S'ha descobert el primer sistema estel·lar en la Via Làctia, l'origen del qual és extra galàctic. Es tracta de l'estel HIP 13044 que duu associat al planeta HIP 13044 b. Això és el que queda del sistema antic, que habitava en una nano-galàxia que fou absorbida per la nostra.

L'estel és un gegant vermell, és a dir, que està aproximant-se a la fi de la seva vida. Recordeu que quan un estel petit com el Sol esgota tot l'heli, el nucli es contreu i les capes externes es dilaten formant un gegant vermell. Aquests gegants poden tenir fins a centenars de cops la grandària del Sol. Les gegants vermelles, si provenen d'estels petits (com el Sol o el HIP 13044), acaben refredant-se i convertint-se en un nan blanc, que emetrà llum fins que a la seva mort tèrmica i s'anomenarà nan negre.

Aquest sistema se situa a 2000 anys llum del nostre planeta i fou atrapat per la Via Làctia fa entre 6000 i 9000 milions d'anys. En l'actualitat, només hi ha un planeta girant al voltant de l'estel, ja que la resta de planetes foren engolits per l'estel en el procés de formació del gegant vermell. El planeta HIP 13044 b té 1,25 cops la grandària de Júpiter i triga només 16,2 dies en completar una volta sencera al voltant de l'estel! (imagineu-vos! En cada aniversari nostre, compliríem 22 anys!!!).

A diferència d'altres gegants vermells, aquest estel té molt poc ferro i d'altres metalls pesants. La presència d'aquests metall, sempre s'havia interpretat com un símptoma de vellesa d'un estel. D'altra banda,  la importància d'aquesta descoberta està en saber què passarà quan el nostre Sol envelleixi, augmenti de grandària i engoli a la major part dels planetes del Sistema Solar, incloent-hi la Terra. Ens haurem de preparar, només ens queden 5000 milions d'anys!!!

dimecres, 17 de novembre del 2010

Ranking de la contaminació!

Els Emirats Àrabs, Austràlia i els Estats Units d'Amèrica encapçalen la llista dels països amb més emissions de CO2 del món.

Els Emirats Àrabs basen la seva economia en els combustibles fòssils i gairebé el 100% de l'aigua que consumeixen prové de plantes desalinitzadores. En el procés de desalinització, entre altres residus, s'emet una elevada quantitat de CO2. En canvi, Austràlia està entre els primers contaminats perquè té un elevat nombre d'emissions acumulat (quantitat d'emissions que s'han emès des del 1900), ja que la seva indústria ha estat tradicionalment basada en el carbó. En l'actualitat, si es miren només les emissions de CO2 que proven de la combustió del carbó, Austràlia ocupa el segon lloc, per darrere de Xina que n'ocupa el primer.

Xina ocupa el lloc número 26, tanmateix les seves emissions per càpita, tenint en compte que té 1.300 milions d'habitants,  són molt menors que les de la majoria dels països industrialitzats. En canvi, si mirem el valor absolut de les emissions, EUA i Xina ocupen els primers llocs.

A banda d'aquests països, completen la llista dels països amb més emissions de CO2 Canadà, Holanda, Aràbia Saudí, Singapur, Rússia, Bèlgica i Kazajistan.

Els països africans són els que tenen les taxes d'emissió més baixes. El Txad ocupa el darrer lloc de la llista (183), ja que en aquest país només el 2% de la població té accés a l'electricitat.

dijous, 4 de novembre del 2010

JA TENIM GRUP EXCURSIONISTA A L'IES!!!



QUÈ FEU, QUE ENCARA NO US HEU APUNTAT?????


DIUMENGE 14 DE NOVEMBRE!!

VINGUEU TOTS AMB ELS VOSTRES PARES A PUJAR A L'ERMITA DE MARISTEL·LA!!!


FINS DIUMENGE!!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Sol de mitjanit

Aquí teniu un vídeo gravat al cercle polar. Fixeu-vos que el Sol no es pon mai, tanmateix la seva alçada va variant. Anomem Sol de mitjanit al moment en què el sol està més baix. Aquest moment coincideix quan en Europa és mitjanit i el Sol (al cercle polar àrtic) se situa sobre el límit nord de la península escandinava.
Aquest fenomen dura 6 mesos, des de la primavera fins a la tardor. Els altres 6 mesos, la nit és perpètua i el Sol no surt mai.

Veieu el vídeo i deixeu els vostres comentaris. Us agradaria viure amb 6 mesos de Sol i 6 de nit?

dijous, 28 d’octubre del 2010

Tyreophora cynophila, 160 anys després!!

Aquesta mosca (Tyreophora cynophila) de cap taronja s'ha redescobert al Parc Natural de la Serra de Cebolleda, a la Rioja. El dípter en qüestió feia 160 anys que es considerava extingit i mai no s'havia descrit a la Península Ibèrica.

Es va descobrir a Alemanya i només fou observat a Alemanya, França i Suècia. De sobte, desaparegué i 50 anys després de la darrera observació, fou considerada extinta.

Ara a tornat a nàixer per a la ciència, gràcies als boscos nord-peninsulars. Benvingut sigui aquest bonic nou-vell dípter. Tyreophora cynophila.

En aquest vídeo podeu veure com un equip d'entomòlegs documentaren la presència de Tyreophora cynophila a la Serra de Cebolleda. Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Premi Nobel de medicina per al pare de la fecundació "in vitro"

El científic britànic Robert Edwards (Manchester, 1925) ha guanyat el premi Noble de Fisiologia i Medicina 2010, per "haver desenvolupat la fecundació in vitro durant 50 anys. Cosa que, per a l'acadèmia, sueca suposa "una fita en la medicina moderna" ja que "els seus descobriments han fet possible el tractament de la infertilitat, un problema mèdic que afecta a una part important de la Humanitat, incloent-hi el 10% de les parelles del planeta".
Al 1977 Robert Edwards i el seu col·lega Patrick Steptoe van aconseguir la concepció del primer nadó proveta, és a dir, aquells nadons que són fecundats en una proveta. Edwards i Steptoe van extreure òvuls d'una dona amb una lesió en les trompes de Falopi i el van fecundar en una proveta, amb espermatozoides del seu marit. L'embrió que en resultà fou insertat en l'úter de de la dona. Nou mesos després, el 25 de juliol de 1978 va nàixer la primera al·lota proveta: Luise Brown.
Avui en dia, la fecundació in vitro està generalitzada i es calcula que existeixen uns 4 milions de nadons proveta. Tanmateix l'oposició de l'Església a les investigacions d'Edwards i Steptoe fou total i visceral, tant és així que pressionaren a molts governs perquè posessin traves als seus avanços. De fet, ha s'ha afanyat a considerar aquest reconeixement com un acte immoral.
Stepoe va morir l'any 1988, des d'aleshores, Edwards (als 85 anys d'edat), a tingut el reconeixement de la comunitat científica i de la major part de la societat. Més val tard que mai.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Gliese 581 g: el planeta de la zona habitable

L'equip d'investigació liderat per Steven Vogt i Paul Butler, ha descobert l'existència d'un planeta extrasolar que reuneix les característiques per ser habitable. 
El planeta se situa al sistema Gliese 581, format per 7 planetes. Fins ara els estudis se centraven amb els planetes c i d, situats als marges de la zona que, per la distància a l'estrella, es considera habitable. Tanmateix, el planeta Gliese 581g està situat al bell mig de la zona habitable, es a dir a la distància justa com perquè existeixi aigua líquida i és un planeta suficientment gran com per tenir atmosfera. 
El planeta descobert està situat a 20 anys llum de la Terra, es un planeta rocós i té entre 3 o 4 cops la grandària de la Terra. La seva òrbita al voltant de l'estrella és de 37 dies i té la peculiaritat de no tenir rotació, per la qual cosa sempre és de dia en una part de planeta i de nit en l'altra. La zona més habitable, segons els científics que han realitzat l'estudi, seria la línia de sol i llum del planeta, on sempre està sortint el sol i posant-se al mateix temps. Segons Vogt, allà "qualsevol vida emergent tindria un ampli rang de climes diferents com per evolucionar". 
Malgrat que les temperatures augment fins al calor ardent a la zona il·luminada i disminueixen fins a la congelació a la zona fosca, els investigadors sostenen que el rang de temperatures en la zona del crepuscle (línia llum-obscuritat) seria assimilable al rang terrestre (des dels -70ºC als pols als 120ºC als fumers hidrotermals).
Vogt assegurà que creu "al 100% en l'existència de vida en aquest planeta" tanmateix això no significa l'existència de vida intel·ligent. Únicament trobant organismes unicel·lulars ja es trencaria amb el mite de l'exclusivitat de la Terra i així, acabaríem amb supersticions creacionistes.
Benvinguda sigui doncs aquesta notícia.

dijous, 30 de setembre del 2010

El pol sud de la lluna



El pol sud de la lluna és una zona on abunden els cràters fruit dels impactes de meteorits i on es creu que hi ha aigua congelada en el subsòl. A més a més, aquesta zona és una de les més il·luminades pel sol, cosa que explica l'interès de l'Agència Espacial Europea, en estudiar les possibilitats de realitzar allà el primer allunatge (primer robòtic i després humà) europeu.

dilluns, 27 de setembre del 2010

Mapa conceptual substàncies pures i mescles

Ja podeu descarregar-vos els mapa conceptual que hem fet a classe.

Corregiu-lo si és necessari.

Bona feina!!

dijous, 23 de setembre del 2010

Ud2. la humanitat i el medi ambient (part I)

Us deix la primera part del ppt sobre la relació de la humanitat i el medi ambient.

Bona feina!!

Estats de la matèria i canvis d'estat

Aquí teniu el mapa conceptual dels estats de la matèria i dels canvis d'estat.

En els canvis d'estat en vermell cal aportar calor perquè s'hi donin, mentre que els que estan en blau, cal disminuir la temperatura.

Recordau que la fusió i la solidificació en l'aigua ocorren a 0ºC, mentre que la vaporització i la condensació a 100ºC

Corregiu el vostre mapa conceptual, sempre que sigui necessari.

Bona feina!!

dilluns, 20 de setembre del 2010

Àtoms i molècules

Aquí teniu el mapa conceptual sobre els àtoms i les molècules que hem vist a classe.
Deseu-lo i corregiu el vostre, si és necessari.

Bona feina!!

dimecres, 15 de setembre del 2010

I si el CO2 no fos l'únic responsable?

Les evidències ens mostren que el CO2 és el principal responsable de l'augment de la temperatura actual del planeta. Tanmateix, el clima de la Terra ha patit grans canvis climàtics amb augments i disminucions de la temperatura d'intensitat i durada diferents. No hi ha evidències que aquests canvis passats s'hagin produït per variacions de la concentració de diòxid de carboni. Aquest fet provoca que tota la comunitat científica no estigui d'acord en què aquest gas sigui l'únic responsable de l'augment de la temperatura global del planeta. De fet, tal com és va anunciar a l'Informe Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic realitza a Londres, fa un temps, s'apunta a un altre responsable: l'augment de l'activitat solar en els darrers anys.

Al segle XVIII es va descobrir el "cicle de Maunder", cicle que té una durada d'uns 11 anys i marca canvis en l'activitat solar. Aquest canvis són deguts a canvis en el camp magnètic solar. En el màxim del cicle, les fortes erupcions solars emeten partícules ionitzades que constitueixen el vent solar. El vent solar arriba a la Terra, i és captat pel camp magnètic terrestre (camp magnètic generat per l'activitat interna del planeta). Una de les funcions del camp magnètic terrestre és filtrar els rajos còsmics (partícules d'alta radiació que poden tenir orígens molt diversos: supernoves, col·lisions, fusions...) Existeix una relació directa entre els rajos còsmics i la formació de núvols. Els rajos còsmics travessen el vapor d'aigua de les capes altes de l'atmosfera i, en fer-ho, li transmeten part de l'energia i el calor que conten, de manera que el vapor d'aigua es condensa gotícules d'aigua que formaran els núvols. 

D'altra banda, els núvols en les capes altes tenen una funció refrigeradora del planeta, ja que tenen un efecte albedo (reflecteixen la radiació solar cap a l'espai) molt acusat, provocant que la temperatura del planeta sigui més baixa. Doncs bé, la incidència dels vents solars sobre el camp magnètic terrestre, provoca que aquest actuï com un filtre més fort dels rajos còsmics, de manera que la formació de núvols a les capes altres disminueix, provocant una augment de la temperatura global del planeta.

A partir de les dades recollides pels satèl·lits i les sondes espacials, com l'Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO), confirmen que en els darrers 100 anys l'activitat electromagnètica solar s'ha incrementat en un factor de 2,5. Tenim aquí una possible causa del canvi climàtic?

Gaia, un superorganisme anomenat Terra

James Lovelock va publicar al 1979 el llibre "Gaia, una nova visió de la vida a la Terra". En ell exposa la teoria de GAIA, segons la qual el planeta és vist com un organisme viu, que s'adapta i conviu amb la resta d'organismes que hi habiten, de la mateixa manera que ells ho fan. És a dir, el conjunt format per la hidrosfera, la geosfera, les condicions físiques, els organismes vius... formen una estructura complexa fortament interrelacionada, de manera que permet que les condicions del planeta romanguin estables en un equilibri dinàmic.

Ho veurem en un exemple que fa poc posava el mateix Lovelock en un cicle de conferències a Barcelona. Imaginem un planeta que viu a prop d'una estrella que està augmentant la seva temperatura. En aquest planeta només hi creixen margarites, unes blanques i d'altres negres. D'entrada, com que la temperatura al planeta és baixa, les margarites negres es veuran afavorides, ja que poden retenir la calor, davant les blanques. De manera que en poc temps el planeta estarà cobert de margarites negres.

La temperatura de l'estrella, però, continua augmentant i per tant la del planeta, cosa que afavorirà l'expansió de les margarites blanques, ja que reflecteixen més la radiació estel·lar (augment de l'efecte albedo) i en poc temps, el planeta estarà cobert de margarites blanques. Això provocarà la disminució de la temperatura del planeta i de retruc, que les margarites negres es vegin afavorides. De manera que tornaran a ser majoritàries i per tant, augmentaran la temperatura del planeta, ja que el negre capta la radiació, cosa que afavorirà a les margarites blanques... i així successivament. Fixau-vos que el planeta està en un equilibri dinàmic al voltant d'un rang de temperatures adequat per al creixement de les margarites, malgrat que la temperatura de l'estrella continua augmentant.

Si en aquest planeta no hi hagués margarites, la seva temperatura aniria augmentant de manera correlativa a la temperatura de l'estrella, cosa que el faria inert. Les margarites i el planeta s'adapten mútuament, de manera que la temperatura del planeta roman en estable i permet l'existència de vida; tal com passa la nostre planeta.

Què passaria si els humans aterràrem en aquest planeta i ens alimentéssim només de margarites negres?

dijous, 9 de setembre del 2010

Enllaços del DNA

Si clicau aquí, trobareu un applet on podreu veure els enllaços que es formen entre l'adenina i la timina (en la imatge de l'esquerra) i entre la citocisina i la guanina.

Bona feina!

Simulador del model predador-presa

Si clicau aquí, torbareu un simulador de l'evolució de les poblacions d'un depredador (taurons) i d'una presa (peixos). Observau com l'evolució de la població del predador va sempre a remolc de la de la presa. 

dijous, 2 de setembre del 2010

Una estrella d'aigua fa vessar les teories sobre les gegants vermelles de carboni

Es troba una estrella plena
d’aigua

Reconstrucción de CW Leonis. NASA
Un grupo de investigadores españoles y de otros ocho países ha descubierto una factoría de agua a 500 años luz de la Tierra. Está en CW Leonis, una estrella gigante con un radio 500 veces mayor que el del Sol y cuya atmósfera contiene una gran cantidad de vapor de agua.
"CW Leonis produce suficiente agua como para llenar varias tierras", explica a Público el investigador del CSIC José Cernicharo, uno de los autores del descubrimiento. 
El vapor de agua de la estrella ha puesto patas arriba las teorías vigentes sobre cómo se comportan las gigantes rojas de carbono, el tipo de estrella en una etapa de desarrollo tardía al que pertenece CW Leonis.

"Los modelos que se habían producido hasta ahora indicaban que una estrella como esta podía generar muy poco o nada de agua", explica Cernicharo. Sin embargo, en 2001 un satélite de la NASA detectó un pequeño rastro de vapor de agua en CW Leonis. Ahora el grupo de Cernicharo se ha servido del telescopio espacial Herschel de la Agencia Espacial Europea para confirmar los datos.

Rayos ultravioleta
Las nuevas observaciones no sólo han permitido detectar una cantidad mucho mayor de agua, sino que han ayudado a explicar cómo se forma. En 2001 se apuntó que los rastros de agua podían provenir de cometas cercanos a la estrella. Se creía que la formación de agua en la atmósfera de las estrellas de carbono quedaba descartada, ya que el oxígeno presente acababa formando monóxido de carbono. Los nuevos datos del Herschel, publicados en Nature, evidencian que hay grandes masas de vapor de agua en zonas de la atmósfera donde sólo debería haber compuestos de carbono.

Miles de estrellas similares podrían también
generar agua

La explicación, según el equipo de Cernicharo, está en los rayos ultravioletas. Estos penetran en la atmósfera de CW Leonis y parten el monóxido de carbono.El oxígeno liberado se une a átomos de hidrógeno para crear agua en una zona "fría" de su atmósfera que está a unos 1.000ºC, una minucia comparados con los millones de grados que se alcanzan en su corazón. El hallazgo hace posible que muchas de las miles de estrellas de carbono conocidas también contengan agua en forma de vapor. "Cuanto más tenue sea su brillo más agua tendrán", apunta.

El agua generada en la atmósfera de CW Leonis acaba posándose sobre granos de polvo estelar. Los granos se unen después a otros formando cuerpos mayores de los que nacerán futuras estrellas y planetas. Parte del agua que se ha detectado en algunos de ellos podría tener su origen en estrellas. 

© Diario Público.
Calle Caleruega nº 104, 1ª planta. Madrid 28033.
Teléfono: (34) 91 8387641
Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones S.L.

dilluns, 9 d’agost del 2010

divendres, 6 d’agost del 2010

Vertiliquens





Si cliqueu ací trobareu un bloc molt interessant sobre líquens i altres cosetes. Gaudiu d'ell i bones vacances.

dimecres, 5 de maig del 2010

diumenge, 25 d’abril del 2010

Microorganismes mediambient

Check out this SlideShare Presentation: Ací teniu una presentació sobre els microorganismes que us ajudarà a completar els apunts que teniu.

Ànims i bona feina!!

divendres, 23 d’abril del 2010

Una nova revista de divulgació

Ací tenim el segon número de la nova revista de divulgació científica "REDES PARA LA CIENCIA" el director de la qual és Eduard Punset, tota una garantia!

Segur que gaudim molt amb ella!

Endavant i bona ciència!

divendres, 16 d’abril del 2010

dijous, 25 de febrer del 2010

Pàgines interessants

Ací teniu un llistat força interessant per avançar amb el vostre treball:
  • En aquesta pàgina trobareu una unitat sencera sobre els agents geològics externs. Només heu de clicar ací.
  • Si cliceu ací, trobareu un qüestionari sobre els agents geològics externs.
  • Si cliceu en els següents  links trobareu la informació que conté el Proyecto Biosfera sobre els agents geològics externs. biosfera1, biosfera2.
  • Aquesta és la pàgina de l'xtec, que si navegueu per ella trobareu força informació. Clique ací.
  • Ací teniu una introducció als processos geològics externs.
  • En aquesta pàgina, trobareu imatges sobre la terra. La pàgina està en anglès.
  • En aquesta pàgina teniu molta informació sobre tots els agents geològics. Trèieu-li molt de profit! ah!! cliqueu ací.
  • Ací teniu una informació molt bona i molt àmplia sobre els agents geològics externs i ací moltes fotos. 
No us podeu queixar, que per començar ja teniu bona cosa.

Ànims i bona feina!!

Acció geològica del vent

Pels que esteu treballant amb el vent, aquest mapa conceptual us servirà d'ajut.

Ànims!!!

dilluns, 22 de febrer del 2010

Metabolisme dels lípids

En aquest vídeo teniu una introducció molt superficial al metabolisme dels lípids. Ànims!!







Metabolisme cel·lular

No us capfiqueu amb el metabolisme cel·lular, ja veureu com en una setmaneta (o un poc més) el dominem!!!


Si voleu tenir més informació ací teniu un molt bons apunts.

dissabte, 20 de febrer del 2010

HOME

Us propose una activitat voluntària i complementària. És voluntària perquè no hi ha cap obligació per fer-la i és complementària, perquè us servirà per ampliar els coneixements sobre els agents geològics, així com els coneixements sobre la problemàtica ambiental del planeta.

L'activitat consisteix en juntar-vos amb la vostra família o amb els vostres amics i preparar un bol gran de roses (palomitas) i veure la pel·lícula Home (que podreu veure clicant ací). Quan acabeu de veure-la la podeu comentar amb els vostres pares, germans, germanes, amics... i després, si voleu, comentar-la classe.

Animeu-vos que no us en penedireu!!!!!!!!

dimarts, 16 de febrer del 2010