divendres, 29 d’octubre del 2010

Sol de mitjanit

Aquí teniu un vídeo gravat al cercle polar. Fixeu-vos que el Sol no es pon mai, tanmateix la seva alçada va variant. Anomem Sol de mitjanit al moment en què el sol està més baix. Aquest moment coincideix quan en Europa és mitjanit i el Sol (al cercle polar àrtic) se situa sobre el límit nord de la península escandinava.
Aquest fenomen dura 6 mesos, des de la primavera fins a la tardor. Els altres 6 mesos, la nit és perpètua i el Sol no surt mai.

Veieu el vídeo i deixeu els vostres comentaris. Us agradaria viure amb 6 mesos de Sol i 6 de nit?

dijous, 28 d’octubre del 2010

Tyreophora cynophila, 160 anys després!!

Aquesta mosca (Tyreophora cynophila) de cap taronja s'ha redescobert al Parc Natural de la Serra de Cebolleda, a la Rioja. El dípter en qüestió feia 160 anys que es considerava extingit i mai no s'havia descrit a la Península Ibèrica.

Es va descobrir a Alemanya i només fou observat a Alemanya, França i Suècia. De sobte, desaparegué i 50 anys després de la darrera observació, fou considerada extinta.

Ara a tornat a nàixer per a la ciència, gràcies als boscos nord-peninsulars. Benvingut sigui aquest bonic nou-vell dípter. Tyreophora cynophila.

En aquest vídeo podeu veure com un equip d'entomòlegs documentaren la presència de Tyreophora cynophila a la Serra de Cebolleda. Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Premi Nobel de medicina per al pare de la fecundació "in vitro"

El científic britànic Robert Edwards (Manchester, 1925) ha guanyat el premi Noble de Fisiologia i Medicina 2010, per "haver desenvolupat la fecundació in vitro durant 50 anys. Cosa que, per a l'acadèmia, sueca suposa "una fita en la medicina moderna" ja que "els seus descobriments han fet possible el tractament de la infertilitat, un problema mèdic que afecta a una part important de la Humanitat, incloent-hi el 10% de les parelles del planeta".
Al 1977 Robert Edwards i el seu col·lega Patrick Steptoe van aconseguir la concepció del primer nadó proveta, és a dir, aquells nadons que són fecundats en una proveta. Edwards i Steptoe van extreure òvuls d'una dona amb una lesió en les trompes de Falopi i el van fecundar en una proveta, amb espermatozoides del seu marit. L'embrió que en resultà fou insertat en l'úter de de la dona. Nou mesos després, el 25 de juliol de 1978 va nàixer la primera al·lota proveta: Luise Brown.
Avui en dia, la fecundació in vitro està generalitzada i es calcula que existeixen uns 4 milions de nadons proveta. Tanmateix l'oposició de l'Església a les investigacions d'Edwards i Steptoe fou total i visceral, tant és així que pressionaren a molts governs perquè posessin traves als seus avanços. De fet, ha s'ha afanyat a considerar aquest reconeixement com un acte immoral.
Stepoe va morir l'any 1988, des d'aleshores, Edwards (als 85 anys d'edat), a tingut el reconeixement de la comunitat científica i de la major part de la societat. Més val tard que mai.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Gliese 581 g: el planeta de la zona habitable

L'equip d'investigació liderat per Steven Vogt i Paul Butler, ha descobert l'existència d'un planeta extrasolar que reuneix les característiques per ser habitable. 
El planeta se situa al sistema Gliese 581, format per 7 planetes. Fins ara els estudis se centraven amb els planetes c i d, situats als marges de la zona que, per la distància a l'estrella, es considera habitable. Tanmateix, el planeta Gliese 581g està situat al bell mig de la zona habitable, es a dir a la distància justa com perquè existeixi aigua líquida i és un planeta suficientment gran com per tenir atmosfera. 
El planeta descobert està situat a 20 anys llum de la Terra, es un planeta rocós i té entre 3 o 4 cops la grandària de la Terra. La seva òrbita al voltant de l'estrella és de 37 dies i té la peculiaritat de no tenir rotació, per la qual cosa sempre és de dia en una part de planeta i de nit en l'altra. La zona més habitable, segons els científics que han realitzat l'estudi, seria la línia de sol i llum del planeta, on sempre està sortint el sol i posant-se al mateix temps. Segons Vogt, allà "qualsevol vida emergent tindria un ampli rang de climes diferents com per evolucionar". 
Malgrat que les temperatures augment fins al calor ardent a la zona il·luminada i disminueixen fins a la congelació a la zona fosca, els investigadors sostenen que el rang de temperatures en la zona del crepuscle (línia llum-obscuritat) seria assimilable al rang terrestre (des dels -70ºC als pols als 120ºC als fumers hidrotermals).
Vogt assegurà que creu "al 100% en l'existència de vida en aquest planeta" tanmateix això no significa l'existència de vida intel·ligent. Únicament trobant organismes unicel·lulars ja es trencaria amb el mite de l'exclusivitat de la Terra i així, acabaríem amb supersticions creacionistes.
Benvinguda sigui doncs aquesta notícia.