El pol sud de la lluna

El pol sud de la lluna és una zona on abunden els cràters fruit dels impactes de meteorits i on es creu que hi ha aigua congelada en el subsòl. A més a més, aquesta zona és una de les més il·luminades pel sol, cosa que explica l'interès de l'Agència Espacial Europea, en estudiar les possibilitats de realitzar allà el primer allunatge (primer robòtic i després humà) europeu.

El sistema solar

Ciclació de la glucosa

Mapa conceptual substàncies pures i mescles

Ja podeu descarregar-vos els mapa conceptual que hem fet a classe.

Corregiu-lo si és necessari.

Bona feina!!

Ud2. la humanitat i el medi ambient (part I)

Us deix la primera part del ppt sobre la relació de la humanitat i el medi ambient.

Bona feina!!

Ud2. la humanitat i el medi ambient (part I)

View more presentations from josepangel.

Estats de la matèria i canvis d'estat

Aquí teniu el mapa conceptual dels estats de la matèria i dels canvis d'estat.

En els canvis d'estat en vermell cal aportar calor perquè s'hi donin, mentre que els que estan en blau, cal disminuir la temperatura.

Recordau que la fusió i la solidificació en l'aigua ocorren a 0ºC, mentre que la vaporització i la condensació a 100ºC

Corregiu el vostre mapa conceptual, sempre que sigui necessari.

Bona feina!!

Àtoms i molècules

Aquí teniu el mapa conceptual sobre els àtoms i les molècules que hem vist a classe.
Deseu-lo i corregiu el vostre, si és necessari.

Bona feina!!

I si el CO2 no fos l'únic responsable?

Les evidències ens mostren que el CO2 és el principal responsable de l'augment de la temperatura actual del planeta. Tanmateix, el clima de la Terra ha patit grans canvis climàtics amb augments i disminucions de la temperatura d'intensitat i durada diferents. No hi ha evidències que aquests canvis passats s'hagin produït per variacions de la concentració de diòxid de carboni. Aquest fet provoca que tota la comunitat científica no estigui d'acord en què aquest gas sigui l'únic responsable de l'augment de la temperatura global del planeta. De fet, tal com és va anunciar a l'Informe Panel Intergovernamental pel Canvi Climàtic realitza a Londres, fa un temps, s'apunta a un altre responsable: l'augment de l'activitat solar en els darrers anys.

Al segle XVIII es va descobrir el "cicle de Maunder", cicle que té una durada d'uns 11 anys i marca canvis en l'activitat solar. Aquest canvis són deguts a canvis en el camp magnètic solar. En el màxim del cicle, les fortes erupcions solars emeten partícules ionitzades que constitueixen el vent solar. El vent solar arriba a la Terra, i és captat pel camp magnètic terrestre (camp magnètic generat per l'activitat interna del planeta). Una de les funcions del camp magnètic terrestre és filtrar els rajos còsmics (partícules d'alta radiació que poden tenir orígens molt diversos: supernoves, col·lisions, fusions...) Existeix una relació directa entre els rajos còsmics i la formació de núvols. Els rajos còsmics travessen el vapor d'aigua de les capes altes de l'atmosfera i, en fer-ho, li transmeten part de l'energia i el calor que conten, de manera que el vapor d'aigua es condensa gotícules d'aigua que formaran els núvols. 

D'altra banda, els núvols en les capes altes tenen una funció refrigeradora del planeta, ja que tenen un efecte albedo (reflecteixen la radiació solar cap a l'espai) molt acusat, provocant que la temperatura del planeta sigui més baixa. Doncs bé, la incidència dels vents solars sobre el camp magnètic terrestre, provoca que aquest actuï com un filtre més fort dels rajos còsmics, de manera que la formació de núvols a les capes altres disminueix, provocant una augment de la temperatura global del planeta.

A partir de les dades recollides pels satèl·lits i les sondes espacials, com l'Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO), confirmen que en els darrers 100 anys l'activitat electromagnètica solar s'ha incrementat en un factor de 2,5. Tenim aquí una possible causa del canvi climàtic?

Gaia, un superorganisme anomenat Terra

James Lovelock va publicar al 1979 el llibre "Gaia, una nova visió de la vida a la Terra". En ell exposa la teoria de GAIA, segons la qual el planeta és vist com un organisme viu, que s'adapta i conviu amb la resta d'organismes que hi habiten, de la mateixa manera que ells ho fan. És a dir, el conjunt format per la hidrosfera, la geosfera, les condicions físiques, els organismes vius... formen una estructura complexa fortament interrelacionada, de manera que permet que les condicions del planeta romanguin estables en un equilibri dinàmic.

Ho veurem en un exemple que fa poc posava el mateix Lovelock en un cicle de conferències a Barcelona. Imaginem un planeta que viu a prop d'una estrella que està augmentant la seva temperatura. En aquest planeta només hi creixen margarites, unes blanques i d'altres negres. D'entrada, com que la temperatura al planeta és baixa, les margarites negres es veuran afavorides, ja que poden retenir la calor, davant les blanques. De manera que en poc temps el planeta estarà cobert de margarites negres.

La temperatura de l'estrella, però, continua augmentant i per tant la del planeta, cosa que afavorirà l'expansió de les margarites blanques, ja que reflecteixen més la radiació estel·lar (augment de l'efecte albedo) i en poc temps, el planeta estarà cobert de margarites blanques. Això provocarà la disminució de la temperatura del planeta i de retruc, que les margarites negres es vegin afavorides. De manera que tornaran a ser majoritàries i per tant, augmentaran la temperatura del planeta, ja que el negre capta la radiació, cosa que afavorirà a les margarites blanques... i així successivament. Fixau-vos que el planeta està en un equilibri dinàmic al voltant d'un rang de temperatures adequat per al creixement de les margarites, malgrat que la temperatura de l'estrella continua augmentant.

Si en aquest planeta no hi hagués margarites, la seva temperatura aniria augmentant de manera correlativa a la temperatura de l'estrella, cosa que el faria inert. Les margarites i el planeta s'adapten mútuament, de manera que la temperatura del planeta roman en estable i permet l'existència de vida; tal com passa la nostre planeta.

Què passaria si els humans aterràrem en aquest planeta i ens alimentéssim només de margarites negres?

Enllaços del DNA

Si clicau aquí, trobareu un applet on podreu veure els enllaços que es formen entre l'adenina i la timina (en la imatge de l'esquerra) i entre la citocisina i la guanina.

Bona feina!

Simulador del model predador-presa

Si clicau aquí, torbareu un simulador de l'evolució de les poblacions d'un depredador (taurons) i d'una presa (peixos). Observau com l'evolució de la població del predador va sempre a remolc de la de la presa. 

Una estrella d'aigua fa vessar les teories sobre les gegants vermelles de carboni

Es troba una estrella plena

d’aigua

Reconstrucción de CW Leonis. NASA

Un grupo de investigadores españoles y de otros ocho países ha descubierto una factoría de agua a 500 años luz de la Tierra. Está en CW Leonis, una estrella gigante con un radio 500 veces mayor que el del Sol y cuya atmósfera contiene una gran cantidad de vapor de agua.

"CW Leonis produce suficiente agua como para llenar varias tierras", explica a Público el investigador del CSIC José Cernicharo, uno de los autores del descubrimiento. 

El vapor de agua de la estrella ha puesto patas arriba las teorías vigentes sobre cómo se comportan las gigantes rojas de carbono, el tipo de estrella en una etapa de desarrollo tardía al que pertenece CW Leonis.

"Los modelos que se habían producido hasta ahora indicaban que una estrella como esta podía generar muy poco o nada de agua", explica Cernicharo. Sin embargo, en 2001 un satélite de la NASA detectó un pequeño rastro de vapor de agua en CW Leonis. Ahora el grupo de Cernicharo se ha servido del telescopio espacial Herschel de la Agencia Espacial Europea para confirmar los datos.

Rayos ultravioleta

Las nuevas observaciones no sólo han permitido detectar una cantidad mucho mayor de agua, sino que han ayudado a explicar cómo se forma. En 2001 se apuntó que los rastros de agua podían provenir de cometas cercanos a la estrella. Se creía que la formación de agua en la atmósfera de las estrellas de carbono quedaba descartada, ya que el oxígeno presente acababa formando monóxido de carbono. Los nuevos datos del Herschel, publicados en Nature, evidencian que hay grandes masas de vapor de agua en zonas de la atmósfera donde sólo debería haber compuestos de carbono.

Miles de estrellas similares podrían también

generar agua

La explicación, según el equipo de Cernicharo, está en los rayos ultravioletas. Estos penetran en la atmósfera de CW Leonis y parten el monóxido de carbono.El oxígeno liberado se une a átomos de hidrógeno para crear agua en una zona "fría" de su atmósfera que está a unos 1.000ºC, una minucia comparados con los millones de grados que se alcanzan en su corazón. El hallazgo hace posible que muchas de las miles de estrellas de carbono conocidas también contengan agua en forma de vapor. "Cuanto más tenue sea su brillo más agua tendrán", apunta.

El agua generada en la atmósfera de CW Leonis acaba posándose sobre granos de polvo estelar. Los granos se unen después a otros formando cuerpos mayores de los que nacerán futuras estrellas y planetas. Parte del agua que se ha detectado en algunos de ellos podría tener su origen en estrellas. 

© Diario Público.

Calle Caleruega nº 104, 1ª planta. Madrid 28033.

Teléfono: (34) 91 8387641

Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones S.L.