Els pugons són insectes que pertanyen a l'ordre dels Hemípters, ordre on també troben les xinxes i les cigales. De fet, els Hemípters es divideixen en dos subordres: Heteròpters (xinxes) i Homòpters (cigales i pugons). Tots ells tenen en comú que el seu aparell bucal està modificat per poder xuclar.
Els pugons (que formen part de la sèrie estenorinca) s'alimenten, majoritàriament, del floema de les plantes, això és la saba elaborada. El floema és una substància rica en sucres, però pobra en aminoàcids (elements constituents de les proteïnes), és per això que els pugons necessiten de bacteris simbionts que els els faciliten.
Un dels casos més estudiats és el del pugó del cedre (Cinara cedri) que té un teixit especialitzat en albergar uns bacteris simbionts intracel·lulars (Bucnera aphidicola i "Candidatus Serratia symbiotica"). Aquests bacteris faciliten al C. cedri els nutrients que li manquen en la seva dieta, mentre que són protegits pel medi extern gràcies al pugó.
S'ha observat que el genoma d'aquest bacteris perd gens i només es conserven aquells que mantenen les rutes de síntesi d'aminoàcids i altres nutrients. La pèrdua de gens té dues conseqüències: l'extinció d'aquesta espècie de bacteris o l'aparició d'un orgànul cel·lular nou.
El més habitual és l'extinció de l'espècie bacteriana i la substitució d'aquesta per una altra espècie. Tanmateix, algunes espècies de bacteris simbionts han perdut fins i tot els gens que regulen les seves funcions vitals, de manera que ja no podem considerar-les "vida" i es comporten igual que els mitocondris o els cloroplasts de les cèl·lules eucariotes vegetals.
Així doncs, tenim una prova més de la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota per la unió de diferents bacteris, com a mecanisme de supervivència en una atmosfera tòxica per la presència d'oxigen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada