Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artròpodes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artròpodes. Mostrar tots els missatges
dissabte, 4 de juny del 2011
dijous, 26 de maig del 2011
Anomalocaris, un depredador gegant al paleozoic
Recentment s'ha trobat al jaciment del Sahara l'Anomalocaris més gran i, a més a més, no pertany al Cambrià (on pertany la resta del grup) sinó a l'Ordovicià, cosa que fa mantenir vius aquest grup 30 milions d'anys més del que es pensava.
Els Anomalocaris són un grup extint que pertanyen al Fílum dels Lobopodis. Fílum que se situa entre els actuals Artròpodes i els Onicòfors. Es caracteritzen per tenir un cos tou segmentat i apèndix orals acabats amb pinces, segurament destinats a la captura i la subjecció de les preses. Fet i fet, l'Anomalocaris eren els grans depredadors dels oceans paleozoics. L'exemplar trobat al jaciment marroquí de Fezouata té un metre de llargada, però podien assolir més de dos metres de llargada.
Al febrer d'aquest any es va trobar altre exemplar del Fílum Lobopodia, Diania cactiformis, que va fer canviar la concepció i l'ubicació d'aquest grup dins del Regne Metazoa.
dijous, 24 de febrer del 2011
Diania cactiformis i l'origen dels artròpodes
En aquesta imatge s'observa la reconstrucció del fòssil Diania cactiformis, trobat recentement a la regió de Chengjiang, a Xina, una regió famosa per la quantitat de fòssils artropodiants trobats.
Aquest fòssil es correspon a un animal que va viure fa uns 500 milions d'anys, al Cambrià, i era una mena de cuc amb potes d'uns 6 centímetres de llarg.
Diania cactiformis pertany al grup dels lobòpodis, grup d'animals fòssils que es caracteritzen per tenir el cos segmentat i apendix (potes) que solen acabar amb una o més ungles, algunes de les quals poden estar articulades. Els lobòpodis estan relacionats amb els ancestres dels actuals artròpodes (grup que inclou a les aranyes, crustacis, insectes i centpeus i milpeus) i el grup actual dels onicòfors.
Diania cactiformis estava format per 10 segments, cadascun amb un parell de potes dures i parcialment articulades i amb espines, que es creu que eren una mesura de defensa davant els predadors. Tanmateix, el seu cos era tou i acabava amb un abdomen reduït i globular (part esquerra de la imatge). En aquest fet radica la importància de la troballa.
Els artròpodes es caracteritzen, sobre tot, per dues coses: tenir apendix articulats (potes amb articulacions) i tenir un exoesquelet dur. D'acord amb aquest troballa, Jianni Lu (científica xinesa que ha descobert Diania) ha postul·lat que els artròpodes desenvoluparien primer potes dures i després s'enduriria el tronc. Tanmateix, el fet que Diania no presenti altres característiques artropodianes, especialment les relacionades amb el procés d'encefalitzaició (procés per desenvolupament d'un cap amb ulls i un aparell bucal), fa que alguns paleoentomòlegs s'opossin a aquesta visió. La part frontal (on és el cap) és el costat dret de la imatge.
Malgrat aquesta diferència d'opinions, hi ha un ampli conscens en relacionar-lo amb el grup de protoartròpodes que es separà dels radiodonta fa més 600 milions d'anys.
Aquest és el fòssil tal com el van trobar, com diuen alguns, s'assembla a un "cactus caminant".
dissabte, 11 de desembre del 2010
Bacteris simbionts d'insectes o una prova de la teoria endosimbiòntica
Els pugons són insectes que pertanyen a l'ordre dels Hemípters, ordre on també troben les xinxes i les cigales. De fet, els Hemípters es divideixen en dos subordres: Heteròpters (xinxes) i Homòpters (cigales i pugons). Tots ells tenen en comú que el seu aparell bucal està modificat per poder xuclar.
Els pugons (que formen part de la sèrie estenorinca) s'alimenten, majoritàriament, del floema de les plantes, això és la saba elaborada. El floema és una substància rica en sucres, però pobra en aminoàcids (elements constituents de les proteïnes), és per això que els pugons necessiten de bacteris simbionts que els els faciliten.
Un dels casos més estudiats és el del pugó del cedre (Cinara cedri) que té un teixit especialitzat en albergar uns bacteris simbionts intracel·lulars (Bucnera aphidicola i "Candidatus Serratia symbiotica"). Aquests bacteris faciliten al C. cedri els nutrients que li manquen en la seva dieta, mentre que són protegits pel medi extern gràcies al pugó.
S'ha observat que el genoma d'aquest bacteris perd gens i només es conserven aquells que mantenen les rutes de síntesi d'aminoàcids i altres nutrients. La pèrdua de gens té dues conseqüències: l'extinció d'aquesta espècie de bacteris o l'aparició d'un orgànul cel·lular nou.
El més habitual és l'extinció de l'espècie bacteriana i la substitució d'aquesta per una altra espècie. Tanmateix, algunes espècies de bacteris simbionts han perdut fins i tot els gens que regulen les seves funcions vitals, de manera que ja no podem considerar-les "vida" i es comporten igual que els mitocondris o els cloroplasts de les cèl·lules eucariotes vegetals.
Així doncs, tenim una prova més de la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de la cèl·lula eucariota per la unió de diferents bacteris, com a mecanisme de supervivència en una atmosfera tòxica per la presència d'oxigen.
dijous, 28 d’octubre del 2010
Tyreophora cynophila, 160 anys després!!
Es va descobrir a Alemanya i només fou observat a Alemanya, França i Suècia. De sobte, desaparegué i 50 anys després de la darrera observació, fou considerada extinta.
Ara a tornat a nàixer per a la ciència, gràcies als boscos nord-peninsulars. Benvingut sigui aquest bonic nou-vell dípter. Tyreophora cynophila.
En aquest vídeo podeu veure com un equip d'entomòlegs documentaren la presència de Tyreophora cynophila a la Serra de Cebolleda. Mireu-lo i deixeu els vostres comentaris.
dilluns, 9 d’agost del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
dimecres, 24 de març del 2010
L'alimentació d'una aranya amb teranyina
Vídeo extret de la pel·lícula Microcosmos.
Per què ha d'envoltar la presa amb un capoll de teranyina?
Per què ha d'envoltar la presa amb un capoll de teranyina?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)