Rúbrica redacció: Els éssers vius

Aquí teniu la rúbrica que hem treballat a classe.

Els éssers vius

Aquí teniu el mapa conceptual que hem treballat a classe:

Anomalocaris, un depredador gegant al paleozoic

Recentment s'ha trobat al jaciment del Sahara l'Anomalocaris més gran i, a més a més, no pertany al Cambrià (on pertany la resta del grup) sinó a l'Ordovicià, cosa que fa mantenir vius aquest grup 30 milions d'anys més del que es pensava.

Els Anomalocaris són un grup extint que pertanyen al Fílum dels Lobopodis. Fílum que se situa entre els actuals Artròpodes i els Onicòfors. Es caracteritzen per tenir un cos tou segmentat i apèndix orals acabats amb pinces, segurament destinats a la captura i la subjecció de les preses. Fet i fet, l'Anomalocaris eren els grans depredadors dels oceans paleozoics. L'exemplar trobat al jaciment marroquí de Fezouata té un metre de llargada, però podien assolir més de dos metres de llargada. 

Al febrer d'aquest any es va trobar altre exemplar del Fílum Lobopodia, Diania cactiformis, que va fer canviar la concepció i l'ubicació d'aquest grup dins del Regne Metazoa.

Tàxons éssers vius

Els éssers vius els agrupem en les següents categories taxonòmiques, atenent a les característiques que tenen en comú i les que els diferencien

Mapa conceptual: Éssers vius

Aquí teniu un mapa conceptual sobre els éssers vius, que us servirà d'ajut en la cerca prèvia del vostre projecte.

Bona feina!!

Diania cactiformis i l'origen dels artròpodes

En aquesta imatge s'observa la reconstrucció del fòssil Diania cactiformis, trobat recentement a la regió de Chengjiang, a Xina, una regió famosa per la quantitat de fòssils artropodiants trobats.

Aquest fòssil es correspon a un animal que va viure fa uns 500 milions d'anys, al Cambrià, i era una mena de cuc amb potes d'uns 6 centímetres de llarg. 

Diania cactiformis pertany al grup dels lobòpodis, grup d'animals fòssils que es caracteritzen per tenir el cos segmentat i apendix (potes) que solen acabar amb una o més ungles, algunes de les quals poden estar articulades. Els lobòpodis estan relacionats amb els ancestres dels actuals artròpodes (grup que inclou a les aranyes, crustacis, insectes i centpeus i milpeus) i el grup actual dels onicòfors.

Diania cactiformis estava format per 10 segments, cadascun amb un parell de potes dures i parcialment articulades i amb espines, que es creu que eren una mesura de defensa davant els predadors. Tanmateix, el seu cos era tou i acabava amb un abdomen reduït i globular (part esquerra de la imatge). En aquest fet radica la importància de la troballa.

Els artròpodes es caracteritzen, sobre tot, per dues coses: tenir apendix articulats (potes amb articulacions) i tenir un exoesquelet dur. D'acord amb aquest troballa, Jianni Lu (científica xinesa que ha descobert Diania) ha postul·lat que els artròpodes desenvoluparien primer potes dures i després s'enduriria el tronc. Tanmateix, el fet que Diania no presenti altres característiques artropodianes, especialment les relacionades amb el procés d'encefalitzaició (procés per desenvolupament d'un cap amb ulls i un aparell bucal), fa que alguns paleoentomòlegs s'opossin a aquesta visió. La part frontal (on és el cap) és el costat dret de la imatge. 

Malgrat aquesta diferència d'opinions, hi ha un ampli conscens en relacionar-lo amb el grup de protoartròpodes que es separà dels radiodonta fa més 600 milions d'anys.

Aquest és el fòssil tal com el van trobar, com diuen alguns, s'assembla a un "cactus caminant".

Una nova forma de vida

Els investigadors de la NASA han trobat al llac Mono, Califòrnia un bacteri que és capaç d'introduir l'arsènic (As) en les seves estructures vitals.
L'As és un element tòxic per a la majoria dels organismes. Només alguns bacteris extremòfils l'usen com a font d'energia. Tanmateix, les estructures d'aquests bacteris, com les de les cèl·lules de tots els éssers vius coneguts fins ara, es basen amb: carboni, hidrogen, oxigen, fòsfor i sofre.
El bacteris descoberts (GFAJ-1), que pertanyen al grup dels gammaproteobacteris, no només toleren l'arsènic, sinó que són capaces d'introduir-lo en les seves estructures, substituint el fòsfor, quan la concentració d'aquest darrer baixa molt.
El fòsfor (P) té bàsicament dues funcions: una estructural i altra energètica. Estructural perquè forma l'esquelet del DNA, així com de nombroses molècules com l'acetil-CoA i dels fosfolípids de la membrana plasmàtica. La funció energètica li ve donada per la capacitat d'emmagatzemar energia en els seus enllaços, formant part de l'ATP (moneda energètica de la cèl·lula).
La toxicitat de l'As es deu a la seva semblança química amb el P, de manera que el substitueix en les reaccions metabòliques impedint que s'hi donen de forma correcta. És justament aquesta semblança química el que ha permès que els bacteris descoberts l'hagin substituït pel fòsfor.
No és casual que els CFAJ-1 només s'hi troben al llac Mono. Aquest llac té una composició química molt poc comuna: té una alta salinitat i una alta alcalinitat (és molt bàsic, amb un pH de 10) i, igulament, té uns elevats nivells d'arsènic. Aquesta composició es deu en bona part a l'aïllament que pateix el llac. Ha perdut el contacte amb les seves fonts d'aigua dolça des fa 50 anys. A més és un llac endorreic sense sortida a l'oceà, de manera que els elements residuals del plàcton i els artròpodes que el poblen (l'elevada salinitat imposibilita la vida dels peixos) s'acumula en les seves aigües.
Com afirmen els investigadors, la importància d'aquesta descoberta està en el fet que amplia el concepte de vida que teníem fins ara. Si aquest forma de vida l'hem trobada en el nostre planeta, vés a saber que ens depararà la vida extraterrestre.
El que no ha quedat clar es la relació de tot això amb Tità. Caldrà que restem atents per si hi ha més novetats.

Per anar fent boca!!!

En la pròxima entrada explicació de la gran notícia!

EXISTEIX EN LA TERRA UNA FORMA DE VIDA TOTALMENT DIFERENT A TOTES LES CONEIXÍEM FINS ARA!!

UNA FORMA DE VIDA QUE TÉ EN L'ARSÈNIC L'ELEMENT ESTRUCTURAL I ENERGÈTIC!

Que hi ha algú?

MÀXIMA ESPECTACIÓ

La NASA ha convocat una roda de premsa amb els següent motiu: "un anunci astrobiològic que serà decessiu en la cerca de vida extraterrestre". Com no podria ser d'altra manera, aquest anunci ha provocat especulacions de tot tipus. Més encara quan la NASA va convocar a diferents astrònoms, biòlegs i astrobiòlegs, tots ells relacionats amb l'estudi dels microorganismes extremòfils (especialment aquells que tenen l'arsènic com a font d'energia) i amb l'estudi de Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Aquí teniu la relació de les persones consultades per la NASA. Tità, a més de ser la lluna més gran de Saturn, té la peculiaritat que no té aigua. Si miren la seva superfície, podrem observar llacs i mars, però formats per metà líquid.

D'acord amb el prestigiós bloc kottke, es tracta del descobriment de vida en Tità, d'arsènic en aquell satèl·lit o d'algun tipus de bactèria que usa l'arsènic com a substitut de l'oxigen en la seva fotosíntesí, "o alguna cosa així". Ja veieu, tot un misteri.

Restarem atents, pot ser sigui la notícia més important de la història de la humanitat, comprovar que no estem sols. L'hora: aquest vespre a les 20h!!

El naixement del "Culex pipiens"

Vídeo extret de la pel·lícula Microcosmos.

Aranyes submarinistes

Vídeo extret de la pel·lícula Microcosmos

Qui ha dit que les plantes no cacen?

Vídeo extret de la pel·lícula Microcosmos

L'alimentació d'una aranya amb teranyina

Vídeo extret de la pel·lícula Microcosmos.


Per què ha d'envoltar la presa amb un capoll de teranyina?