Una nova forma de vida

Els investigadors de la NASA han trobat al llac Mono, Califòrnia un bacteri que és capaç d'introduir l'arsènic (As) en les seves estructures vitals.
L'As és un element tòxic per a la majoria dels organismes. Només alguns bacteris extremòfils l'usen com a font d'energia. Tanmateix, les estructures d'aquests bacteris, com les de les cèl·lules de tots els éssers vius coneguts fins ara, es basen amb: carboni, hidrogen, oxigen, fòsfor i sofre.
El bacteris descoberts (GFAJ-1), que pertanyen al grup dels gammaproteobacteris, no només toleren l'arsènic, sinó que són capaces d'introduir-lo en les seves estructures, substituint el fòsfor, quan la concentració d'aquest darrer baixa molt.
El fòsfor (P) té bàsicament dues funcions: una estructural i altra energètica. Estructural perquè forma l'esquelet del DNA, així com de nombroses molècules com l'acetil-CoA i dels fosfolípids de la membrana plasmàtica. La funció energètica li ve donada per la capacitat d'emmagatzemar energia en els seus enllaços, formant part de l'ATP (moneda energètica de la cèl·lula).
La toxicitat de l'As es deu a la seva semblança química amb el P, de manera que el substitueix en les reaccions metabòliques impedint que s'hi donen de forma correcta. És justament aquesta semblança química el que ha permès que els bacteris descoberts l'hagin substituït pel fòsfor.
No és casual que els CFAJ-1 només s'hi troben al llac Mono. Aquest llac té una composició química molt poc comuna: té una alta salinitat i una alta alcalinitat (és molt bàsic, amb un pH de 10) i, igulament, té uns elevats nivells d'arsènic. Aquesta composició es deu en bona part a l'aïllament que pateix el llac. Ha perdut el contacte amb les seves fonts d'aigua dolça des fa 50 anys. A més és un llac endorreic sense sortida a l'oceà, de manera que els elements residuals del plàcton i els artròpodes que el poblen (l'elevada salinitat imposibilita la vida dels peixos) s'acumula en les seves aigües.
Com afirmen els investigadors, la importància d'aquesta descoberta està en el fet que amplia el concepte de vida que teníem fins ara. Si aquest forma de vida l'hem trobada en el nostre planeta, vés a saber que ens depararà la vida extraterrestre.
El que no ha quedat clar es la relació de tot això amb Tità. Caldrà que restem atents per si hi ha més novetats.

Per anar fent boca!!!

En la pròxima entrada explicació de la gran notícia!

EXISTEIX EN LA TERRA UNA FORMA DE VIDA TOTALMENT DIFERENT A TOTES LES CONEIXÍEM FINS ARA!!

UNA FORMA DE VIDA QUE TÉ EN L'ARSÈNIC L'ELEMENT ESTRUCTURAL I ENERGÈTIC!

Que hi ha algú?

MÀXIMA ESPECTACIÓ

La NASA ha convocat una roda de premsa amb els següent motiu: "un anunci astrobiològic que serà decessiu en la cerca de vida extraterrestre". Com no podria ser d'altra manera, aquest anunci ha provocat especulacions de tot tipus. Més encara quan la NASA va convocar a diferents astrònoms, biòlegs i astrobiòlegs, tots ells relacionats amb l'estudi dels microorganismes extremòfils (especialment aquells que tenen l'arsènic com a font d'energia) i amb l'estudi de Tità, el satèl·lit més gran de Saturn. Aquí teniu la relació de les persones consultades per la NASA. Tità, a més de ser la lluna més gran de Saturn, té la peculiaritat que no té aigua. Si miren la seva superfície, podrem observar llacs i mars, però formats per metà líquid.

D'acord amb el prestigiós bloc kottke, es tracta del descobriment de vida en Tità, d'arsènic en aquell satèl·lit o d'algun tipus de bactèria que usa l'arsènic com a substitut de l'oxigen en la seva fotosíntesí, "o alguna cosa així". Ja veieu, tot un misteri.

Restarem atents, pot ser sigui la notícia més important de la història de la humanitat, comprovar que no estem sols. L'hora: aquest vespre a les 20h!!

El primer turista!

S'ha descobert el primer sistema estel·lar en la Via Làctia, l'origen del qual és extra galàctic. Es tracta de l'estel HIP 13044 que duu associat al planeta HIP 13044 b. Això és el que queda del sistema antic, que habitava en una nano-galàxia que fou absorbida per la nostra.

L'estel és un gegant vermell, és a dir, que està aproximant-se a la fi de la seva vida. Recordeu que quan un estel petit com el Sol esgota tot l'heli, el nucli es contreu i les capes externes es dilaten formant un gegant vermell. Aquests gegants poden tenir fins a centenars de cops la grandària del Sol. Les gegants vermelles, si provenen d'estels petits (com el Sol o el HIP 13044), acaben refredant-se i convertint-se en un nan blanc, que emetrà llum fins que a la seva mort tèrmica i s'anomenarà nan negre.

Aquest sistema se situa a 2000 anys llum del nostre planeta i fou atrapat per la Via Làctia fa entre 6000 i 9000 milions d'anys. En l'actualitat, només hi ha un planeta girant al voltant de l'estel, ja que la resta de planetes foren engolits per l'estel en el procés de formació del gegant vermell. El planeta HIP 13044 b té 1,25 cops la grandària de Júpiter i triga només 16,2 dies en completar una volta sencera al voltant de l'estel! (imagineu-vos! En cada aniversari nostre, compliríem 22 anys!!!).

A diferència d'altres gegants vermells, aquest estel té molt poc ferro i d'altres metalls pesants. La presència d'aquests metall, sempre s'havia interpretat com un símptoma de vellesa d'un estel. D'altra banda,  la importància d'aquesta descoberta està en saber què passarà quan el nostre Sol envelleixi, augmenti de grandària i engoli a la major part dels planetes del Sistema Solar, incloent-hi la Terra. Ens haurem de preparar, només ens queden 5000 milions d'anys!!!

Origen de l'univers, per Carl Sagan

Gliese 581 g: el planeta de la zona habitable

L'equip d'investigació liderat per Steven Vogt i Paul Butler, ha descobert l'existència d'un planeta extrasolar que reuneix les característiques per ser habitable. 

El planeta se situa al sistema Gliese 581, format per 7 planetes. Fins ara els estudis se centraven amb els planetes c i d, situats als marges de la zona que, per la distància a l'estrella, es considera habitable. Tanmateix, el planeta Gliese 581g està situat al bell mig de la zona habitable, es a dir a la distància justa com perquè existeixi aigua líquida i és un planeta suficientment gran com per tenir atmosfera. 

El planeta descobert està situat a 20 anys llum de la Terra, es un planeta rocós i té entre 3 o 4 cops la grandària de la Terra. La seva òrbita al voltant de l'estrella és de 37 dies i té la peculiaritat de no tenir rotació, per la qual cosa sempre és de dia en una part de planeta i de nit en l'altra. La zona més habitable, segons els científics que han realitzat l'estudi, seria la línia de sol i llum del planeta, on sempre està sortint el sol i posant-se al mateix temps. Segons Vogt, allà "qualsevol vida emergent tindria un ampli rang de climes diferents com per evolucionar". 

Malgrat que les temperatures augment fins al calor ardent a la zona il·luminada i disminueixen fins a la congelació a la zona fosca, els investigadors sostenen que el rang de temperatures en la zona del crepuscle (línia llum-obscuritat) seria assimilable al rang terrestre (des dels -70ºC als pols als 120ºC als fumers hidrotermals).

Vogt assegurà que creu "al 100% en l'existència de vida en aquest planeta" tanmateix això no significa l'existència de vida intel·ligent. Únicament trobant organismes unicel·lulars ja es trencaria amb el mite de l'exclusivitat de la Terra i així, acabaríem amb supersticions creacionistes.

Benvinguda sigui doncs aquesta notícia.

El pol sud de la lluna

El pol sud de la lluna és una zona on abunden els cràters fruit dels impactes de meteorits i on es creu que hi ha aigua congelada en el subsòl. A més a més, aquesta zona és una de les més il·luminades pel sol, cosa que explica l'interès de l'Agència Espacial Europea, en estudiar les possibilitats de realitzar allà el primer allunatge (primer robòtic i després humà) europeu.

El sistema solar

Una estrella d'aigua fa vessar les teories sobre les gegants vermelles de carboni

Es troba una estrella plena

d’aigua

Reconstrucción de CW Leonis. NASA

Un grupo de investigadores españoles y de otros ocho países ha descubierto una factoría de agua a 500 años luz de la Tierra. Está en CW Leonis, una estrella gigante con un radio 500 veces mayor que el del Sol y cuya atmósfera contiene una gran cantidad de vapor de agua.

"CW Leonis produce suficiente agua como para llenar varias tierras", explica a Público el investigador del CSIC José Cernicharo, uno de los autores del descubrimiento. 

El vapor de agua de la estrella ha puesto patas arriba las teorías vigentes sobre cómo se comportan las gigantes rojas de carbono, el tipo de estrella en una etapa de desarrollo tardía al que pertenece CW Leonis.

"Los modelos que se habían producido hasta ahora indicaban que una estrella como esta podía generar muy poco o nada de agua", explica Cernicharo. Sin embargo, en 2001 un satélite de la NASA detectó un pequeño rastro de vapor de agua en CW Leonis. Ahora el grupo de Cernicharo se ha servido del telescopio espacial Herschel de la Agencia Espacial Europea para confirmar los datos.

Rayos ultravioleta

Las nuevas observaciones no sólo han permitido detectar una cantidad mucho mayor de agua, sino que han ayudado a explicar cómo se forma. En 2001 se apuntó que los rastros de agua podían provenir de cometas cercanos a la estrella. Se creía que la formación de agua en la atmósfera de las estrellas de carbono quedaba descartada, ya que el oxígeno presente acababa formando monóxido de carbono. Los nuevos datos del Herschel, publicados en Nature, evidencian que hay grandes masas de vapor de agua en zonas de la atmósfera donde sólo debería haber compuestos de carbono.

Miles de estrellas similares podrían también

generar agua

La explicación, según el equipo de Cernicharo, está en los rayos ultravioletas. Estos penetran en la atmósfera de CW Leonis y parten el monóxido de carbono.El oxígeno liberado se une a átomos de hidrógeno para crear agua en una zona "fría" de su atmósfera que está a unos 1.000ºC, una minucia comparados con los millones de grados que se alcanzan en su corazón. El hallazgo hace posible que muchas de las miles de estrellas de carbono conocidas también contengan agua en forma de vapor. "Cuanto más tenue sea su brillo más agua tendrán", apunta.

El agua generada en la atmósfera de CW Leonis acaba posándose sobre granos de polvo estelar. Los granos se unen después a otros formando cuerpos mayores de los que nacerán futuras estrellas y planetas. Parte del agua que se ha detectado en algunos de ellos podría tener su origen en estrellas. 

© Diario Público.

Calle Caleruega nº 104, 1ª planta. Madrid 28033.

Teléfono: (34) 91 8387641

Mediapubli Sociedad de Publicaciones y Ediciones S.L.